### Anàlisi jurídic: Primera Audiència Provincial que aplica la clàusula *rebus sic stantibus*
La Secció Vuitena de l’Audiència Provincial de València ha declarat en el seu recent Auto 43/2021, de 10 de febrer, com justificada l’aplicació de la clàusula *rebus sic stantibus* pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de València.
En concret, aquest últim va acordar cautelarment reduir al 50% la renda mensual de lloguer d’un hotel des de juny de 2020 fins al dictat de sentència i el seu manteniment, a partir de març de 2021, si subsistien les restriccions legals d’aforament i accés a la frontera a turistes europeus.
Per primera vegada com a conseqüència de l’actual crisi sanitària, una Audiència Provincial aplica la clàusula *rebus sic stantibus*.
#### Parts
La entitat demandant és **Iberstreet S.L.**, entitat actora en l’explotació del negoci de l’hotel objecte del contracte d’arrendament d’indústria objecte d’actes situat a l’illa de Mallorca.
La entitat demandada és Atom Hoteles Iberia S.L., mercantil que forma part de Atom Hoteles SOCIMI, una de les deu Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Immobiliària més importants d’Espanya, primera en el sector hoteler i que compta amb 28 hotels (de 13 cadenes hoteleres), un total de 6.626 habitacions, més de 500.000 metres quadrats arrendats i un valor d’actius superior a 700 milions d’euros.
#### Primera Instància
El Jutjat de Primera Instància núm. 1 de València va dictar Auto amb data de 25 de juny de 2020 acordant la mesura cautelar interessada amb caràcter previ a la interposició de la demanda per l’entitat demandant, consistent en l’ajornament durant la tramitació del procediment del pagament del **50% de la renda** mínima pactada contractualment, des de la mensualitat de juny de 2020 fins al dictat de la sentència.
Igualment, es va acordar mantenir l’esmentat ajornament de les rendes que es generin a partir de març de 2021, moment en què començarà la nova temporada hotelera, **sempre que es mantinguin** les restriccions legals d’aforament i accés a la frontera a turistes europeus.
“(…) En aquest cas resulten **indicis** suficients sobre els requisits per possibilitar aplicar la citada regla. Resulta notori que la crisi derivada de l’actual pandèmia per COVID-19 **no era previsible**. Igualment, s’ha produït una situació que ha afectat de manera extraordinària, immediata i intensa la situació econòmica de la part actora”, advertia l’Auto d’instància.
“(…) Això ha suposat la disminució substancial d’ingressos, o fins i tot l’absència total dels mateixos, durant gairebé 4 mesos, el qual, tenint en compte a més que la recuperació de l’arribada de turistes no es produirà sobtadament sinó que, conforme a les **previsions macroeconòmiques** d’afectació a l’economia en general, raonablement serà lenta i gradual, i que la temporada d’obertura de l’hotel, pel fi turístic al qual està destinat, és fins a l’octubre, tal com es dedueix de les declaracions del model 303 d’IVA aportades, tal circumstància motivarà com a mínim que la present temporada resulti en altíssim grau frustrada, **impedint** amb això o dificultant greument el pagament de la renda en la forma pactada”, argumentava l’Auto del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de València.
“(…) Es considera especialment **idònia** la mesura interessada de l’ajornament del pagament del 50% de la renda mínima mensual pactada a partir del mes de juny de 2020 fins al dictat de la Sentència, si bé estimant-la parcialment, degut a que les circumstàncies que limiten l’efectiu exercici de la indústria **no són permanents** en el temps, per la qual cosa haurà de limitar-se a les generades durant la present temporada que ha quedat en gran part frustrada, com així s’exposava, mantenint-se l’ajornament de les rendes generades a partir del pròxim mes de març de 2021, en què començarà la nova temporada hotelera, únicament en el cas que subsisteixin les actuals restriccions legals d’aforament i d’accés a la frontera a turistes europeus, **principals clients de l’hotel**, ja que, aixecades aquestes restriccions i en absència, s’estima, de manera raonable i indiciària, i sense prejuzgar el fons de l’assumpte, que es trobarà en condicions, des del principi mateix de la nova temporada, d’assumir el **risc ordinari** previst en pactar la forma de pagament abans analitzada (…)”, concloïa el Magistrat-Jutge, **D. Juan Luis de la Rúa Navarro**.
#### Recurs d’apel·lació
Disconforme amb l’anterior decisió, l’entitat Atom Hoteles Iberia S.L., que en la instància ja es va oposar a l’adopció d’aquesta mesura cautelar, interposa ara recurs d’apel·lació contra el referit auto en base a dos motius:
1. **Falta d’aparença de bon dret o “fumus boni iuris”**: segons l’apel·lant no concorren els requisits per aplicar la doctrina de la clàusula *rebus sic stantibus* a la moratòria sol·licitada en el pagament de la renda mínima pactada en el contracte ja que la pròpia previsió contractual estableix una renda fixa i una altra variable el objecte era precisament mitigar el risc, el que exclouria l’aplicació de la citada doctrina.
2. **Falta de proporcionalitat**: segons l’apel·lant és injustificat que la reducció al 50% de la renda s’estengui fins al mes de març de 2021, independentment de que arribada aquesta data estiguin o no vigents les limitacions a l’aforament de l’hotel i restriccions a l’entrada a Espanya de turistes estrangers que segons el Jutjat justificaven l’adopció d’aquesta mesura.
#### Audiència Provincial de València
És el torn de la Secció Vuitena de l’Audiència Provincial de València, que es pronuncia mitjançant el seu recent Auto 43/2021, de 10 de febrer:
1. En primer lloc, en relació al primer motiu impugnatori, la Sala no comparteix les conclusions de la mercantil apel·lant, “almenys en el context en el qual ens trobem amb una **crisi humanitària sense precedents** a nivell mundial”.
Després de fer una àmplia referència a la doctrina jurisprudencial sobre la clàusula *rebus sic stantibus*, la Sala alerta que “**mai abans** els tribunals havien hagut d’afrontar les conseqüències en l’àmbit contractual d’una situació sanitària tan extraordinàriament greu i amb efectes tan summament estesos, tan negatius i tan **devastadors** en l’economia -singularment en l’àmbit de l’hostaleria i el turisme- com la que ha suposat la pandèmia mundial causada pel COVID-19”. És a dir, “situacions derivades de la conjuntura econòmica o les fluctuacions de mercat o bé canvis legislatius que poden considerar-se habituals o almenys previsibles o dins de l’òrbita dels riscos ‘normals’ del contracte”, “són supòsits **molt diferents** al d’actes”.
Després de reproduir diferents sentències del Tribunal Suprem que apliquen la doctrina de la clàusula *rebus sic stantibus*, l’Audiència subratlla: Mai s’ha aplicat la reiterada doctrina “en relació amb una circumstància tan excepcional, imprevisible i extraordinàriament greu (**catastròfica podríem afegir**) i amb efectes tan nocius com la que ha tingut lloc a conseqüència de la pandèmia del COVID-19, per la qual cosa es pot dir que es tracta d’un supòsit que *prima facie* podria justificar l’aplicació de l’esmentada doctrina de la *rebus sic stantibus*”.
“És difícil imaginar una situació més greu que la que ens ocupa i que se situa fora de l’àmbit dels riscos ‘normals’ o previsibles del contracte”, afegeix.
En la mateixa línia, sosté la Sala que “no és acceptable l
‘afirmació -o recriminació- que efectua l’apel·lant en el sentit de que la mercantil demandant no adoptés mesures per pal·liar o minimitzar els efectes desfavorables de la crisi sanitària, doncs realment és difícil imaginar quines podrien haver estat aquestes mesures davant d’una situació com la descrita, i quan **totes les empreses del sector** han estat incapaces d’eludir o pal·liar els ruïnosos efectes de la crisi sanitària mundial, sense que es pugui exigir a l’entitat deutora una prestació desmesurada i exorbitant en aquest sentit ni l’adopció d’hipotètiques mesures pal·liatives que ningú fins al moment ha pogut imaginar ni molt menys aplicar davant d’una crisi que ha estat -està sent- històrica i letal per a l’economia (i per a la societat en el seu conjunt), especialment en el sector turístic i el de l’hostaleria”.
Per això, i sense perjudici del que es pugui resoldre en la sentència que es dicti, l’Audiència “aprecia la concurrència d’**aparença de bon dret** en la mesura cautelar interessada”.
2. En segon lloc, en relació a la falta de proporcionalitat de les mesures adoptades, la Sala anticipa que aquest motiu impugnatori tampoc pot ser estimat.
“L’important no és tant el fet que estigui o no vigent una determinada normativa en una data concreta com al·lega l’empresa recurrent (al marge que com ja hem assenyalat s’ha decretat de nou l’estat d’alarma a l’octubre de 2020 i les mesures restrictives són constants tant a Espanya com a l’exterior), **sinó si la situació descrita realment continua** i amb això l’extraordinària afectació de la demanda turística, que és el que veritablement podria afectar l’equilibri de les prestacions i suposar teòricament la frustració de la commutativitat contractual”, declara l’Auto en el seu extens FD tercer.
Doncs bé, segons la Sala, “la situació no ha estat ni és en absolut favorable, i és notori que el descens de la demanda de serveis en el sector turístic s’està **prolongant en el temps** més del que es preveia i el desitjable, havent transcorregut ja gairebé un any des que es va decretar inicialment l’estat d’alarma i el confinament de tots els ciutadans espanyols el passat mes de març”.
“La por de la població als contagis, els nous brots i mutacions de la pandèmia, les restriccions de mobilitat existents i els confinaments perimetrals, (…) les limitacions i controls que afecten els turistes provinents d’altres països, que són a més els principals demandants d’aquests serveis, (…) els controls a la frontera, les quarantenes o controls PCR, i el fet -no irrellevant- de que alguns Estats aconsellin fins i tot no viatjar al nostre país”, són factors **absolutament desfavorables** per al negoci turístic.
Així les coses, com va ocórrer amb el primer motiu del recurs, l’Audiència “**no considera desproporcionada** la duració de la mesura fixada pel Jutjat donat el context actual i l’evolució de la pandèmia en els últims mesos, màximament tenint en compte que la finalització de l’estat d’alarma no significa en absolut que la mateixa hagi acabat”.
